Del moviment per a la llengua internacional Esperanto

Nosaltres, membres del moviment mundial per al desenvolupament de l’Esperanto, adrecem aquest manifest a tots els governs, organitzacions internacionals i a les persones de bona voluntat, Declarem la nostra intenció de treballar fermament per als fins aquí expressats i convidem a totes les organitzacions i persones a unir-se al nostre esforç.

Apareguda el 1887 com a projecte de llengua auxiliar per a la comunicació internacional,ha evolucionat ràpidament, esdevenint una llengua plena de vida i rica en matisos, l’Esperanto ja fa més d’un segle que funciona per unir les persones per damunt de les barreres lingüístiques i culturals. Mentrestant els objectius dels seus parlants no han perdut ni importància ni actualitat. Ni la utilització d’algunes llengües nacionals ni el desenvolupament de les tècniques de comunicació ni el descobriment de nous mètodes d’ensenyament de llengües, ben segur que no portaran a terme els principis següents que nosaltres considerem essencials per a un just i eficaç ordre lingüístic.

1.Democràcia. Un sistema comunicatiu que privilegia del tot a algunes persones, però exigeix a les altres que inverteixen anys d’esforços per aconseguir un nivell més baix, això és fonamentalment antidemocràtic. Encara que com qualsevol llengua, l’Esperanto no és perfecte, supera amb escreix qualsevol dels seus rivals en l’esfera de la comunicació mundial igualitària. Nosaltres afirmem que una desigualtat lingüística ocasiona una desigualtat comunicativa a tots els nivells, fins i tot a nivell internacional. Nosaltres som un moviment a favor d’una comunicació democràtica.

2.Educació transnacional. Qualsevol llengua ètnica està lligada a una nació i a una cultura definides.Per exemple l’alumne que estudia l’anglès, aprèn sobre la cultura, geografia i política dels països de parla anglesa, principalment d’Estats Units i Gran Bretanya. L’alumne que estudia l’Esperanto aprèn sobre un món sense fronteres, en el que cada país es presenta amb les seves peculiaritats. Nosaltres afirmem que l’educació per mitjà de qualsevol llengua ètnica, està lligada a una perspectiva definida del món. Nosaltres som un moviment per a l’educació transnacional.

3.Eficàcia pedagògica. Només un petit percentatge d’aquells que estudien una llengua estrangera la dominen. La plena possessió de l’Esperanto és assolible, fins i tot autodidàcticament. Diversos estudis han confirmat el seu valor propedèutic per a l’aprenentatge d’altres llengües. També es recomana l’Esperanto com a element central en els cursos de conscienciació lingüística dels alumnes. Nosaltres afirmem que la dificultat de les llengües ètniques sempre presentaran un obstacle per a molts alumnes, els quals s’aprofitarien tanmateix del coneixement d’una segona llengua. Nosaltres som un moviment per a un ensenyament lingüístic eficient.

4.Plurilingüisme. La comunitat d’Esperanto és una de les poques comunitats lingüístiques a escala mundial, els parlants de la qual, són sense excepció bilingües o fins i tot plurilingües. Cadascun dels membres va acceptar la tasca d’aprendre, com a mínim una llengua estrangera fins a nivell oral. En moltes ocasions això condueix al coneixement i estimació de diverses llengües i en general, a un horitzó personal més vast. Nosaltres afirmem que els membres de totes les llengües, grans i petites, haurien de disposar d’una oportunitat real per assolir una segona llengua fins a un alt nivell comunicatiu. Nosaltres som un moviment per a proporcionar aquesta oportunitat.

5.Drets lingüístics. La desigual distribució de poder entre les llengües és un motiu per a una constant inseguretat i directa opressió lingüística per a una gran part d’habitants del món. En la comunitat d’Esperanto els membres de llengües grans i petites, oficials i no-oficials, es reuneixen en un terreny neutral, gràcies a la recíproca voluntat de compromís. Aquest equilibri entre drets i responsabilitats lingüístiques dóna un precedent per fer evolucionar i avaluar altres solucions a les desigualtats i conflictes lingüístics. Nosaltres afirmem que les grans diferències de poder entre les llengües soscaven les garanties, expressades en tants documents internacionals de tractament igualitari, sense distincions de llengua. Nosaltres som un moviment pels drets lingüístics.

6.Diversitat lingüística. Els governs nacionals tendeixen a considerar la gran diversitat de llengües en el món com una barrera a la comunicació i al desenvolupament. Per a la comunitat d’Esperanto, no obstant, la diversitat lingüística és una constant i indispensable font de riquesa. Per tant, cada llengua, com cada espècie vivent, és valuosa per sí mateixa i digne de protecció i suport. Nosaltres afirmem que la política de comunicació i desenvolupament si no estan basades en el respecte i el suport de totes les llengües, condemnen a mort la majoria de les llengües del món. Nosaltres som un moviment per a la diversitat lingüística.

7.Emancipació humana. Cada llengua allibera els seus membres donant-los-hi el poder d’intercomunicar-se, però els limita barrant-los-hi la comunicació amb altres. Concebuda com un instrument de comunicació universal, l’Esperanto és un dels grans projectes per a l’emancipació humana que rutlla, un projecte per a possibilitar a cada persona la seva participació com a individu en la comunitat humana, amb fermes arrels en la seva indentitat local, cultural i lingüística, però no limitat per elles. Nosaltres afirmem que l’ús exclusiu de llengües nacionals, aixeca inevitablement barreres a les llibertats d’expressió, comunicació i associació. Nosaltres som un moviment per a l’emancipació humana.